Afegir custom emojis a Pleroma
Sí, fa molts de dies que no escrivia res, he anat liat mudant-me en plena pandèmia i començant un màster, i la ganduleria és molta. Però bé que alguna cosa a dir hi ha avui. El retorn el farem personalitzant la nostra instància de Pleroma, i ho farem afegint emoticones pròpies que són molt guais. Així que sense més dilacions comencem.
Si tenim accés a un servidor de Pleroma, podem seguir els següents passos per a tal d'afegir les emoticones que vulguem a la nostra instància de Pleroma. (Aquests passos són una interpretació personal dels passos a seguir explicats en la documentació de Pleroma)
Primer: crear directoris
En el nostre servidor haurem de crear el directori emoji a instance/static/ si no hi és ja. Per defecte instance/static/ està a /var/lib/pleroma/static/ així que la ruta final hauria de ser /var/lib/pleroma/static/emoji/
Dins d'aquest fitxer és bona pràctica mantenir diferents packs d'emoticones en diferents directoris així que podem crear un primer directori dins d'emoji anomenat custom, per exemple on posarem algunes emoticones especials del nostre servidor.
Segon: penjar les emoticones
Ara que tenim el lloc hauríem de penjar a la carpeta custom les emoticones que vulguem. Per anar bé haurien d'estar en format .png, tenir una mida de 50x50 i pesar menys de 5kiB per mantenir la compatibilitat amb mastodon.
Tercer: emoji.txt
Aquest fitxer no tinc clar si fa falta, però el podem posar per ajudar-nos a verificar que cada emoji vagi amb el nom adequat. Aquest fitxer hauria de tenir el format següent:
nomemoji, /emoji/custom/emoji.png
I així successivament per a tots els emojis un emoji per línia.
Quart: editar config.exs
Editem el fitxer de configuració situat a /etc/pleroma/config.exs i afegim la línia:
config :pleroma, :emoji, shortcode_globs: ["/emoji/custom/**/*.png", "/emoji/custom/**/*.gif"]
Cinquè: reiniciar Pleroma
Doncs això reiniciem el servei i amb una mica de sort ja podem utilitzar les noves emoticones amb :nomemoji: o buscant la nomemoji al menú de cerca d'emojis de la interfíce web. Si ets a la web i no et surt directament prova de refrescar la pàgina i el caché (un ctrl+shift+r si ets a firefox)
Això és tot per avui! Fins la propera.
El llenguatge
En un dels Domingos Negros el company Jordila ens va fer un taller sobre git. Podeu trobar la xerrada aquí. Va ser molt interessant i us la recomano. Però no és de git del que vull parlar avui, sinó del llenguatge que utilitzem.
Durant el debat que vam tenir després del taller va sortir un tema molt interessant, el llenguatge. No entraré aquí a explicar com funciona git ja que no en sé prou, només cal saber que s'organitza en diferents "branques" tindrem sempre una branca principal on tindrem el nostre codi, i altres branques en les que es poden anar desenvolupant altres funcionalitats sense trencar el nostre codi en la branca principal. Sí, ja sé que he dit que parlava del llenguatge i us estic encara fotent la xapa del git, però tranquil·litat ja he acabat amb git, passem al llenguatge.
Quin és aquest problema amb el llenguatge i amb git doncs. La branca principal aquesta de la que parlàvem per defecte a git es diu master, així que ara potser comencem a veure el problema amb el llenguatge. El perquè d'aquesta elecció en el seu moment, si és raonable o no o si tothom s'hauria de plantejar canviar aquest terme no em toca a mi decidir-ho. Per la meva part el que he de dir és que tots els passos que portin a crear comunitats més inclusives i més respectuoses amb totes les persones que en formin part són més que benvingudes.
Quin és el canvi que podem fer doncs? No sóc jo el primer en pensar ni en parlar d'aquest tema, ni sóc el primer en decidir fer canvis d'aquests. Segur que haureu vist multitud de persones individuals que han decidit fer un canvi de llenguatge en el seus repositoris, així com han fet diferents companyies. La majoria estan fent el canvi de master a main. No només em sembla que el llenguatge deixa d'utilitzar relacions de poder que si no existissin el món seria un lloc millor, sinó que em sembla molt més entenedor per la gent que arriba a git. Així que en el post d'avui, que ja és molt més llarg del que necessitàvem, passem de les paraules als fets i vegem com s'ha de fer per canviar el llenguatge en els nostres repositoris git. Farem el canvi en local i després ho actualitzarem en el repositori allotjat a gitea.
Explico com es fa a gitea i no a github o gitlab ja que no acostumo a utilitzar aquestes plataformes, tot i que imagino que els passos no són molt diferents i que molta gent ja deu haver escrit sobre com fer-ho.
Canviar de master a main en un repositori local
Si ja tenim un repositori git en el nostre equip i volem fer el canvi ens haurem de desplaçar fins a aquest repositori en la línia de comandes, utilitzant la comanda ```cd``` per exemple. Un cop al repositori hem d'executar les següents comandes:
- Anem fins a la branca master
- Canviem el nom a main
git checkout master
git branch -m main
Fer el canvi al repositori del servidor
Si aquest repositori local està seguint un repositori en un servidor podem pujar els canvis al servidor. Per fer-ho haurem de fer els següent:
- Pugem el canvi de nom al servidor
- Eliminar la branca master
git push origin -u main
Com que la branca master és la branca per defecte en molts casos haurem d'anar al servidor i canviar de master a main per poder eliminar definitivament l'antic nom. Un cop fet ja només farà falta eliminar la branca del servidor.
git push origin --delete master
I seguint aquests sencills passos ja haurem passat a utilitzar un llenguatge més inclusiu :)
Aquest no és l'únic exemple on utilitzem un llenguatge que es podria canviar per a tenir comunitats més inclusives. Podríem passar de les blacklists i whitelists a les blocklists i les allowlists, que de nou em semblen, no només més agradables d'utilitzar, sinó que també més entenedors. Però això ho podem deixar per un altre dia.
Això és tot per avui! Fins la propera.
Etiquetes: DomingosNegros, gitea, llenguatge
La fedi fa anys
Avui fa 12 anys que la Fediverse va veure la llum, però no vinc aquí a parlar d'ella. Això ja ho han fet i ho faran d'altres, vinc a parlar de mi que al final això és el meu blog i faig el que em sembla :P. Així que avui la cosa va de la meva història per la fedi. (Sí sí ja pots deixar de llegir)
Aparentment jo vaig començar en el món de les xarxes socials federades l'abril de 2015, com a mínim aquesta és l'activitat més antiga que he trobat en el meu primer compte a Diaspora*. Perquè allà és on vaig començar, a Diaspora* que si comencem a diferenciar entre the Fediverse i the Federation aquest va al segon mentre que ara passo més temps en el primer, però he dit que parlava de mi i no de xarxes i protocols.
Com anava dient, fa uns 5 anys amb un altre paranoic de classe (estava jo a la uni) vam decidir que no teníem ganes d'haver de seguir l'actualitat del nostre grup classe per feisbuk i que Diaspora* ens agradava més. Total que ens vam fer el compte allà i vam aconseguir menjar el cap a unes quantes companyes de classe més. A Diaspora pots configurar la visibilitat en cercles així que tenir el cercle d'amistats, universitat, feina,... per anar separant era bastant útil. Així que al cap de poc ens passàvem deures i informacions rellevants del grup classe per Diaspora* entre els 10 o 15 que vam convèncer. Xifra que podria semblar ridícula si no tenim en compte que érem uns 20-25 a classe. Així que ni tan mal, vam rentar bastants cervells.
La meva estada a Diaspora* va anar de la mà de Framasoft ja que utilitzava la seva instància, framasphere. En aquells moments jo estava a França així que en totes les coses relacionades amb el programari lliure amb les que em trobava, per allà rondaven.
Aquesta història "d'èxit" va durar fins al final de curs, o potser un curs més. Però que ja fa anys que cap dels del grup classe, inclòs el que havia començat amb mi, fa ús del seu compte a les xarxes federades. De totes maneres jo encara conservo el compte aquest, nostàlgia suposo.
Després de l'etapa Diaspora* em va arribar per aquelles línies de temps que hi havia una nova cosa que anava agafant força, mastodon. Vaig veure que era bastant diferent a Diaspora*, ja que D* està més pensat per entrades més tipus blog, però que m'agradava prou. Així que aquest cop de la mà de la quadrature du net, si encara seguia per França, vaig començar la meva etapa a mastodon. Aprofito per dir que és molt recomanable la feina d'aquesta gent de la quadrature.
Total que vaig començar en aquesta xarxa, seguint a comptes com els de Framasoft, LQDN i gent que participava en els projectes, i poc a poc a gent que trobava interessant, però poca cosa. Després d'un temps, i mentre buscava a gent que parlés en català vaig acabar topant amb mastodont.cat. I allà vaig començar a trobar gent molt interessant amb la que compartir.
De tota aquesta gent amb la que compartia virtualment he anat trobant-me amb moltes d'elles en la vida real, i de relacions virtuals he acabat amb relacions socials reals i amb amics i amigues amb les que iniciar nous projectes. Un dels primers projectes en el que vaig participar i encara participo és Confederac.io.
El fet aquest de poder trobar i crear relacions socials reals crec que és la diferència més gran entre les xarxes socials federades, les de veritat, i les xarxes privatives. A feisruc per exemple, seguia a gent a la que coneixia però amb la que en la vida real no tenia ganes de compartir res. Aquí he trobat gent a la que no coneixia i amb la que compartir moltes coses en xarxa o en la vida de carrer (per no dir-li real, que al final la de la xarxa també és real). Aquesta crec que és una diferència que no tenim prou en compte a l'hora de "vendre" les nostres xarxes. Però crec que sempre que en parlem aquest ambient que propicia relacions socials s'hauria de comentar. Si bé és cert que aquest ambient ha semblat perillar en algunes de les onades que hem patit últimament.
Però he dit que parlava de mi i no de xarxes, així que com dirien els francesos: revenons à nos moutons.
Fa res vaig dir adéu al meu compte a mastodont.cat ja que fa més d'un any que utilitzo quasi en exclusiva el compte en la meva instància autoallotjada de pleroma. I a més fa poc que m'he embarcat en un altre projecte, amb unes quantes de les persones tan maques que us comentava que he anat coneixent. Aquest projecte és barcelona.social.
Dels 12 anys que té aquest espai sembla que ja en fa 5 que hi sóc, i com veieu he anat variant molt els llocs en els que he estat. També la meva experiència en cada un dels llocs ha estat variada. I és aquesta diversitat la que en fa d'aquest un lloc molt especial, esperem que això no és perdi quan alguns dels protocols semblen voler menjar-se als altres o algunes instàncies semblen voler concentrar totes les usuàries.
Així que com si fos un avi amb una llarga vida, aquí us deixo la meva història per aquestes terres.
Llarga i diversa vida a la Fediverse!
Etiquetes: fediverse, diaspora, mastodon, pleroma, jo
Primers passos amb YunoHost
En l'entrada anterior veiem com instal·lar YunoHost. Així que ara ens trobem amb una màquina que gasta llum i que no serveix absolutament per a res a casa. No cal que em doneu les gràcies :).
Bé, si insistiu intentarem arreglar una mica la situació. Un dels primers problemes és que l'accés a internet a casa nostra està configurat per tal de que nosaltres podem navegar per fora però per a evitar que ens puguin entra des de fora. Però la idea d'un servidor és que hi puguem accedir des d'on vulguem. Així que haurem de configurar algunes coses. Part dels passos que explico a continuació els podeu veure en un taller que vaig fer durant els Domingos Negros de Hatthieves.
En el cas de només voler accedir al nostre servidor des de dins de casa no cal que toquem res. Podrem accedir-hi per mitjà de la IP local que ja ja havíem vist com trobar anteriorment i també anant a yunohost.local. Segurament veurem un problema amb el certificat, però no patiu, no estem surtin a un món salvatge i malvat, encara estem dins de casa i només intentem accedir al servidor.
Ara bé si la idea és tenir un núvol, per exemple, i que hi puguem pujar i baixar coses des de qualsevol lloc haurem de permetre l'accés de l'exterior cap a la nostra xarxa. Hi ha una cosa anomenada UPnP per a tals efectes, que funciona automàgicament. Però sembla que no funciona massa bé amb YunoHost així que no podrem gaudir de mètodes automàgics.
La configuració l'hem de canviar a nivell del router de casa nostra. Per accedir a aquesta configuració haurem d'anar a la base de la nostra banda local. És a dir, la IP del nostre servidor però amb un 1 al final. En el meu cas el meu servidor té la IP local 192.168.1.111, així que el router està al 192.168.1.1
Per canviar la configuració podem obrir el nostre navegador preferit i a la barra d'adreces posar la IP del router. I aquí s'acaba el que us puc explicar detalladament de com s'ha de configurar. Cada router és diferent i cada proveïdor pot afegir alguna cosa pel mig. A la pàgina de YunoHost trobareu també informació general de com s'ha de configurar. Tot i això intentaré explicar el millor que pugui el que hem de fer al router.
Dins de la configuració del router haurem de buscar una cosa anomenada "Single port forwarding" o similar que permetrà redireccionar alguns ports cap a la IP del nostre servidor. Els principals ports que voldrem redireccionar són els ports 80, 443 i 22, que són, respectivament els port de HTTP, HTTPS i SSH. Això ens permetrà connectar-nos al servidor via web i via terminal.
Aquesta redirecció l'haurem de fer cap a una IP local, la del nostre servidor. Però aquesta IP pot canviar, així que haurem de fer que el nostre servidor tingui sempre la mateixa IP. Per això haurem de buscar una cosa com "DHCP reservation" i dir que la adreça MAC del servidor rebi sempre la mateixa IP. Sí, ja se que parlo xinès xifrat. Que en el lloc que diu la cosa rara en anglès posis allà on cap la IP del servidor que ja hem posat 28 vegades i en l'altre camp el numeret que ara et dic com trobar. Pel numeret aquest executem el següent (des del servidor evidentment, que volem el numeret del servidor):
ip link
Ens sortiran varies coses, si em vau fer cas en l'etapa d'instal·lació i heu connectat per cable el servidor us heu de fixar en el camp que te enp... o eth... El numeret són el seguit de xifres i lletres separats per ":", no us poso la meva perquè no cal que us passi l'identificant de la meva màquina igual que no poso el meu DNI. Si no m'heu fet cas haureu de mirar algun dels altres camps, però si sou tan valentes per fer el que us sembla ara us apanyeu.
Un cop això fet ara ja hauríem de poder connectar-nos utilitzant el nom de domini que hem triat durant la instal·lació tant des del navegador com per ssh. Així que això farem, aquí ja sabeu el mètode que em va ;)
ssh admin@domini.el.nostre
Ja tenim el router configurat però seguim tenint el problema del certificat, i de que no tenim ni usuàries ni aplicacions, vaja detallets sense importància. Però com que sou així ens haurem de fixar en els detalls.
Anem a arreglar el problema del certificat primer, però abans de tot farem una cosa bastant important en tota nova instal·lació, actualitzar!!
sudo yunohost tools update
sudo yunohost tools upgrade --system
Les comandes de yunohost sempre hauran d'executar-se com a super usuària (d'aquí el sudo), en la primera mirem quins canvis es poden baixar i en la segona els fem, però només en el sistema i no actualitzem les aplicacions. Tampoc en tenim, però s'ha d'especificar igualment.
Ara si el certificat!
sudo yunohost domain cert-install
Si ho executem així ens crearà un certificat per a tots els dominis, en principi ara només en tenim un, però si en tenim més podem especificar per quin dels dominis volem instal·lar el certificat afegint el nom del domini al final de la comanda.
Continuem amb els detallets, anem a crear una usuària
sudo yunohost user create nomusaria
Ens demanarà el nom, el cognom, el correu (ha de ser un correu acabat amb el nostre domini!) i si volem posar un límit en la quota de correus electrònics. I ja tindrem la primera usuària al nostre servidor.
Anem a afegir serveis!
Aquí trobareu una llista de les moltes aplicacions que es poden instal·lar, també podem fer sudo yunohost app list o a la interfície web buscar el botonet d'instal·lar una aplicació. Una cosa important a vigilar serà el nivell de l'aplicació. Els nivells de les aplicacions diuen com de ben integrades estan amb el sistema, a major nivell més funcionalitats tindrà. En general només voldrem instal·lar aplicacions de nivell 7 o 8, per les altres haurem de vigilar abans de fer-ho. Aquí començarem per instal·lar una de les més divertides, l'aplicació per tenir el nostre núvol. En el nostre cas serà Nextcloud.
sudo yunohost app install nextcloud
Ens demanarà algunes coses, com ara en quin domini ho volem instal·lar (per si en tenim més d'un), quina de les usuàries en serà l'administradora, en quin camí ho volem instal·lar i potser quelcom més, però res que no puguem respondre.
En el cas de Nextcloud una idea interessant és que els fitxer que posem al núvol és guardin en una memòria diferent a la del sistema per no ocupar-la tota i tenir més espai (especialment si el nostre servidor és una RaspberryPi). Però això ja ho farem en una altra entrada si en teniu moltes ganes.
Un cop donades les informacions que ens demana veurem que comencen a sortir línies de caràcters que deuen dir quelcom important de com va la instal·lació i que obviarem, si tot va bé al cap d'una estona (que depen de la potència de la màquina) tindrem l'aplicació instal·lada.
Tot i les queixes ara si que ja tenim un servidor a casa, al que ens podem connectar des de qualsevol lloc (amb una connexió a internet) i realment dona algun servei. Ara a gaudir-ne! Afegiria també que a gaudir-ne sense problemes però n'hi haurà, no ens enganyem. Però serà amb aquests problemes que aprendrem, i per quan tenim problemes hi ha les còpies de seguretat. Que com es fan? Potser algun dia us ho expliqui...
Això és tot per avui! Fins la propera.
Etiquetes: yunohost, self-hosting, allotjament-propi, DomingosNegros, Nextcloud
Instal·lar YunoHost
Comencem pel començament, cosa que no se'm dona massa bé. YunoHost és una distribució de GNU/Linux (ja ho he dit bé una vegada, les altres si veieu només Linux no cal queixar-se) basada en Debian que incorpora una gran quantitat d'eines que fan de gestionar un servidor una feina molt més fàcil i a l'abast de moltes.
Amb YunoHost no ens hem de preocupar de configurar cada nou servei ni de establir les mesures de seguretat bàsiques, el sistema operatiu ho fa per nosaltres. A més a més afegir nous serveis, serà tan fàcil com afegir una nova aplicació de la "botiga" d'aplicacions de YunoHost. Entre aquestes aplicacions trobarem multitud de serveis de tota mena. Hi podrem trobar xarxes socials, núvols personals, eines per a còpies de seguretat o fins i tot jocs.
Si voleu una guia de com instal·lar YunoHost a la seva pàgina en tenen una de molt maca, així que ja podeu deixar el post aquest i anar cap allà. O si per alguna estranya raó us voleu quedar aquí per vosaltres mateixes.
Ara que ja sabem, o no però ens és igual, què és YunoHost procedim a la instal·lació. Per poder instal·lar YunoHost necessitarem una màquina on fer-ho (gran sorpresa), no cal una gran màquina amb una RaspberryPI o un ordinador vell ja fem. Tampoc cal que la tinguem a casa la màquina, pot ser un servidor virtual privat (VPS, que diuen els anglesos), però en aquest cas la instal·lació serà una mica diferent i també perdem la màgia de poder veure i tocar el nostre núvol. També necessitarem connectar l'ordinador o la RPI en la que instal·larem YunoHost a internet per cable. En principi el wifi també serveix però perdem molta velocitat així que no fem el ruc i posem el cable!
Com us comentava YunoHost és una distribució de Linux així que d'entrada el procés per instal·lar és exactament el mateix que per qualsevol altra distro (utilitzem el llenguatge dels guais que és més curt).
Això vol dir descarregar i posar la "iso" en el nostre sistema. El procés varia lleugerament en funció de si ho hem de fer en un pc o en una RaspberryPi. Intentaré cobrir el dos casos el millor que pugui (és a dir malament, però és el que hi ha).
De totes maneres la majoria dels passos són idèntics en els dos casos. Primerament haurem de descarregar la iso del gust (amb anglès li foten "flavour" així que perquè no) que li toca al nostre maquinari, aquesta cosa rara dels 32 bits, 64 bits, ARM i tal. Si no sabeu de què parlo és perquè jo tampoc ho se massa així que demaneu a un motor de recerca.
Pas 0 - Descarregar la ISO
Direm que tenim un ordinador més aviat nou així que descarreguem la "iso" per 64 bits, com que cada interfície gràfica és un món però totes les línies de comandes són iguals posarem les instruccions per la línia de comandes (que li diré terminal perquè sinó això quedarà més llarg que la Bíblia, i més avorrit). Això si, com intenteu fer-ho en un Ruindows no funcionarà. No és que vulgui ser purista però ja no se com funcionen.
També descarregarem alguns fitxers extra per tal de verificar que no s'hagi corromput el fitxer i estar segurs que és el fitxer que han penjat la gent de YunoHost i no un malvat hacker d'aquests ;P. Serà important recordar la carpeta en al que ho posem, en el meu cas direm que és ~/yunohost/
wget https://build.yunohost.org/yunohost-stretch-3.6.4.6-amd64-stable.iso
wget https://build.yunohost.org/yunohost-stretch-3.6.4.6-amd64-stable.iso.sig
wget https://build.yunohost.org/yunohost-stretch-3.6.4.6-amd64-stable.iso.sha256sum
La primera línia baixa la famosa distro, la segona la firma i la tercera el checksum de la iso. Hi ha altres maneres de descarregar però aquesta funciona així que serem feliços amb això. Anem a comprovar aquests fitxers, necessitem gpg i alguna coseta així però acostumen a venir preinstal·lats en les distros. En el cas de la RaspberryPi (RPI) fem el mateix però amb el gust per la RPI.
Pas 1 - Comprovem el que hem baixat
gpg --verify yunohost-stretch-3.6.4.6-amd64-stable.iso.sig yunohost-stretch-3.6.4.6-amd64-stable.iso
Pot ser que ens surti un error dient que no tenim la clau pública ens sortirà la clau i podem obtenir-la fent els següent:
gpg --recv-key 1904C5B42E4856DCD4E9CF96360AAF3259A3E6FF
Tornem a provar i hauríem de tenir un missatge com el següent:
gpg: Signature made dilluns, 12 d’agost de 2019, 01:42:36 CEST
gpg: utilitzant RSA clau 1904C5B42E4856DCD4E9CF96360AAF3259A3E6FF
gpg: Good signature from "YunoHost " [desconeguda]
L'important és que surti el good o bo. Anem a veure ara que el fitxer sigui efectivament el que toca, comprovem el checksum.
sha256sum -c yunohost-stretch-3.6.4.6-amd64-stable.iso.sha256sum
Ens hauria de sortir el missatge següent si tot va bé:
yunohost-stretch-3.6.4.6-amd64-stable.iso: CORRECTE
Un cop comprovat que hem baixat el que volíem ja ho podem posar a un USB i començar a instal·lar el sistema. Aquí també hi ha mil i una maneres de fer-ho, veurem una que funciona. Anem amb compte, podem fer una gran destrossa al executar això, així que a vigilar i jo no em faig responsable de cap ordinador que deixi de funcionar així que res de venir a plorar.
Pas 2 - Gravem la ISO al USB
Un cop el USB connectat executem això lsblk per veure quina partició és. El resultat és alguna cosa així:
NAME MAJ:MIN RM SIZE RO TYPE MOUNTPOINT
loop0 7:0 0 217,7M 1 loop /snap/atom/247
loop1 7:1 0 93,9M 1 loop /snap/core/9066
loop2 7:2 0 217,8M 1 loop /snap/atom/248
loop3 7:3 0 93,8M 1 loop /snap/core/8935
sda 8:0 0 447,1G 0 disk
├─sda1 8:1 0 512M 0 part /boot/efi
└─sda2 8:2 0 446,6G 0 part /
sdb 8:16 1 7,5G 0 disk
sr0 11:0 1 1024M 0 rom
En el meu cas veig que el USB de 8GB que he connectat (com veieu vigilar la mida ajuda!) és a la partició sdb. En el teu cas pot ser un altra així que atenció a canviar-ho en la següent comanda! Aquesta gravarà la iso al USB. Si ens equivoquem de partició pot ser que esborrem tot el sistema així que al lloro. Recordeu aquella carpeta que calia recordar, ara és el moment de fer-ho. En la comanda haurem de posar la carpeta amb el nom de la iso al if i la partició de fa un moment (amb /dev/ al davant) al of
dd bs=4M if=~/yunohost/yunohost-stretch-3.6.4.6-amd64-stable.iso of=/dev/sdb
És possible que la comanda s'hagi d'executar com a super usuària així que si ens surt un error provem amb un bonic sudo al davant. De nou, aneu amb compte!!
Per la RPI fem exactament el mateix però en una targeta SD en lloc del USB.
Molt bé ja tenim l'USB (o targeta SD) preparat per a la instal·lació, ara tocar instal·lar. En aquest punt és en el que si ho estem fent en la RPI som felices, ja està instal·lat així que podem saltar-nos aquest pas, només haurem de posar la targeta SD que acabem de preparar a la RPI. Per les altres tampoc és tan.
Pas 3 - Instal·lem el sistema
Connectem l'USB a l'ordinador, vigilem de dir-li que s'arrenqui des de l'USB i no des del disc dur. Veureu que s'obra un menú d'instal·lació. Podem triar entre "Install" i "Graphical Install", francament la diferència no és molta així que podem fer-ho directament amb la primera opció. La resta del procés ens ve guiat i és exactament el mateix que el d'instal·lar una Debian i segur que trobarem guies per això. Només dir-vos que millor instal·lar-ho en tot el disc, ja que no hauríem d'utilitzar l'aparell per a res més que per fer de servidor per tal de no sobrecarregar-lo.
Després d'un ratet hauríem de tenir els sistema instal·lat, anem a fer la post instal·lació.
Pas 4 - Connectar a la màquina
Fa una moment les de la RPI eren les felices, ara és a la inversa. Però no patiu, tampoc és tan difícil. Val a dir que amb l'ordinador podem seguir els mateixos passos que amb la RPI. Però és complicar la cosa inútilment així que per vosaltres fareu.
Si tenim l'ordinador veurem que ja tenim un terminal obert, si ens demana autenticar-nos el nom d'usuària és: root i la contrasenya: yunohost. I ja estem connectades.
Per la gent amb RPI, el problema és que no tenim la pantalla ni el teclat per fer el mateix que amb l'ordinador. Així que una opció és connectar una pantalla i un teclat i fer el mateix que les altres. L'altra és connectar-se a la RPI per SSH, per això ens farà falta saber quina és la IP local de la nostra RPI. Per fer-ho executarem dues comandes, la primera per saber el rang de la nostra xarxa local i la segona per trobar la nostra RPI:
ifconfig -a
Que dona una cosa així:
enp14s0: flags=4099 mtu 1500
ether 3c:07:71:5e:af:7b txqueuelen 1000 (Ethernet)
RX packets 0 bytes 0 (0.0 B)
RX errors 0 dropped 0 overruns 0 frame 0
TX packets 0 bytes 0 (0.0 B)
TX errors 0 dropped 0 overruns 0 carrier 0 collisions 0
lo: flags=73 mtu 65536
inet 127.0.0.1 netmask 255.0.0.0
wlp7s0: flags=4163 mtu 1500
inet 192.168.1.132 netmask 255.255.255.0 broadcast 192.168.1.255
Amb això veig que el meu rang és el 192.168.1.X així que aquí executarem la segona comanda:
nmap -p 22 192.168.1.0/24
Sí no tenim nmap instal·lat ho podem fer amb sudo apt install nmap si estem en una distro filla de Debian.
La comanda nmap dona una cosa així:
Starting Nmap 7.60 ( https://nmap.org ) at 2020-05-02 03:01 CEST
Nmap scan report for _gateway (192.168.1.1)
Host is up (0.057s latency).
PORT STATE SERVICE
22/tcp filtered ssh
Nmap scan report for 192.168.1.111
Host is up (0.0092s latency).
PORT STATE SERVICE
22/tcp filtered ssh
Nmap scan report for xaloc (192.168.1.132)
Host is up (0.00017s latency).
PORT STATE SERVICE
22/tcp closed ssh
Aquí hem de buscar una IP que no tingui el port 22 tancat i que no sigui la 192.168.1.1 que serà la nostra RPI, en el meu cas 192.168.1.111. I per connectar-nos utilitzem el següent:
ssh root@192.168.1.111
Ens demanarà una contrasenya que serà yunohost i ja ens haurem connectat.
Pas 5 - Post instal·lació
La post instal·lació s'executa amb:
yunohost tools postinstall
Durant el procés de post instal·lació ens demanaran el nostre domini. Si en tenim un és el moment de posar-lo. Si no és el cas cap problema, YunoHost està aquí per salvar-te. Pots escollir el domini que vulguis acabat en .noho.st, .nohost.me o .ynh.fr . És a dir, una cosa de l'estil domini.noho.st, domini.nohost.me o domini.ynh.fr. Ell tot solet s'ocuparà de configurar-ho tot.
També ens demanarà la contrasenya d'administració, que servirà per als usuaris admin i root penseu en escollir-ne una de bona, tot i que no us deixarà posar-ne una amb menys de 8 caràcters. També serà important recordar-la o perdrem accés al servidor!!
Un cop això fet farà algunes configuracions, activarà els serveis de base i ja tindrem el nostre YunoHost instal·lat!
Això vol dir que ja tindreu el vostre núvol i tots els serveis funcionant? Doncs no, només hem instal·lat la base. Ara toca una mica de configuració a nivell de router de casa i començar a instal·lar serveis (que aquí seran aplicacions) i afegir usuàries. Però ja ho farem en un altre post que està quedant llarguet aquest ja.
Això és tot per avui! Fins la propera.
Etiquetes: yunohost, instal·lar, self-hosting, allotjament-propi
Hola Món!
Aquesta és la primera entrada al blog, en aquest blog hi aniré posant el que em sembli. Aquest blog funciona amb BashBlog i està allotjat en una RaspberryPi.
Principalment hi escriuré en Català tot i que potser també hi escrigui en castellà, francès o anglès.
Això és tot per avui! Fins la propera.
Etiquetes: primera-entrada, hola-mon, bashblog, sdf.org
