Aprendre i Compartir

En aquest blog aniré compartint el que aprenc i el que em sembla

Afegir custom emojis a Pleroma

February 12, 2021 — Xaloc

Sí, fa molts de dies que no escrivia res, he anat liat mudant-me en plena pandèmia i començant un màster, i la ganduleria és molta. Però bé que alguna cosa a dir hi ha avui. El retorn el farem personalitzant la nostra instància de Pleroma, i ho farem afegint emoticones pròpies que són molt guais. Així que sense més dilacions comencem.

Si tenim accés a un servidor de Pleroma, podem seguir els següents passos per a tal d'afegir les emoticones que vulguem a la nostra instància de Pleroma. (Aquests passos són una interpretació personal dels passos a seguir explicats en la documentació de Pleroma)

Primer: crear directoris

En el nostre servidor haurem de crear el directori emoji a instance/static/ si no hi és ja. Per defecte instance/static/ està a /var/lib/pleroma/static/ així que la ruta final hauria de ser /var/lib/pleroma/static/emoji/

Dins d'aquest fitxer és bona pràctica mantenir diferents packs d'emoticones en diferents directoris així que podem crear un primer directori dins d'emoji anomenat custom, per exemple on posarem algunes emoticones especials del nostre servidor.

Segon: penjar les emoticones

Ara que tenim el lloc hauríem de penjar a la carpeta custom les emoticones que vulguem. Per anar bé haurien d'estar en format .png, tenir una mida de 50x50 i pesar menys de 5kiB per mantenir la compatibilitat amb mastodon.

Tercer: emoji.txt

Aquest fitxer no tinc clar si fa falta, però el podem posar per ajudar-nos a verificar que cada emoji vagi amb el nom adequat. Aquest fitxer hauria de tenir el format següent:

nomemoji, /emoji/custom/emoji.png

I així successivament per a tots els emojis un emoji per línia.

Quart: editar config.exs

Editem el fitxer de configuració situat a /etc/pleroma/config.exs i afegim la línia:

config :pleroma, :emoji, shortcode_globs: ["/emoji/custom/**/*.png", "/emoji/custom/**/*.gif"]

Cinquè: reiniciar Pleroma

Doncs això reiniciem el servei i amb una mica de sort ja podem utilitzar les noves emoticones amb :nomemoji: o buscant la nomemoji al menú de cerca d'emojis de la interfíce web. Si ets a la web i no et surt directament prova de refrescar la pàgina i el caché (un ctrl+shift+r si ets a firefox)

Això és tot per avui! Fins la propera.

Etiquetes: fediverse, pleroma

La fedi fa anys

May 18, 2020 — Xaloc

Avui fa 12 anys que la Fediverse va veure la llum, però no vinc aquí a parlar d'ella. Això ja ho han fet i ho faran d'altres, vinc a parlar de mi que al final això és el meu blog i faig el que em sembla :P. Així que avui la cosa va de la meva història per la fedi. (Sí sí ja pots deixar de llegir)

Aparentment jo vaig començar en el món de les xarxes socials federades l'abril de 2015, com a mínim aquesta és l'activitat més antiga que he trobat en el meu primer compte a Diaspora*. Perquè allà és on vaig començar, a Diaspora* que si comencem a diferenciar entre the Fediverse i the Federation aquest va al segon mentre que ara passo més temps en el primer, però he dit que parlava de mi i no de xarxes i protocols.

Com anava dient, fa uns 5 anys amb un altre paranoic de classe (estava jo a la uni) vam decidir que no teníem ganes d'haver de seguir l'actualitat del nostre grup classe per feisbuk i que Diaspora* ens agradava més. Total que ens vam fer el compte allà i vam aconseguir menjar el cap a unes quantes companyes de classe més. A Diaspora pots configurar la visibilitat en cercles així que tenir el cercle d'amistats, universitat, feina,... per anar separant era bastant útil. Així que al cap de poc ens passàvem deures i informacions rellevants del grup classe per Diaspora* entre els 10 o 15 que vam convèncer. Xifra que podria semblar ridícula si no tenim en compte que érem uns 20-25 a classe. Així que ni tan mal, vam rentar bastants cervells.

La meva estada a Diaspora* va anar de la mà de Framasoft ja que utilitzava la seva instància, framasphere. En aquells moments jo estava a França així que en totes les coses relacionades amb el programari lliure amb les que em trobava, per allà rondaven.

Aquesta història "d'èxit" va durar fins al final de curs, o potser un curs més. Però que ja fa anys que cap dels del grup classe, inclòs el que havia començat amb mi, fa ús del seu compte a les xarxes federades. De totes maneres jo encara conservo el compte aquest, nostàlgia suposo.


Després de l'etapa Diaspora* em va arribar per aquelles línies de temps que hi havia una nova cosa que anava agafant força, mastodon. Vaig veure que era bastant diferent a Diaspora*, ja que D* està més pensat per entrades més tipus blog, però que m'agradava prou. Així que aquest cop de la mà de la quadrature du net, si encara seguia per França, vaig començar la meva etapa a mastodon. Aprofito per dir que és molt recomanable la feina d'aquesta gent de la quadrature.

Total que vaig començar en aquesta xarxa, seguint a comptes com els de Framasoft, LQDN i gent que participava en els projectes, i poc a poc a gent que trobava interessant, però poca cosa. Després d'un temps, i mentre buscava a gent que parlés en català vaig acabar topant amb mastodont.cat. I allà vaig començar a trobar gent molt interessant amb la que compartir.

De tota aquesta gent amb la que compartia virtualment he anat trobant-me amb moltes d'elles en la vida real, i de relacions virtuals he acabat amb relacions socials reals i amb amics i amigues amb les que iniciar nous projectes. Un dels primers projectes en el que vaig participar i encara participo és Confederac.io.


El fet aquest de poder trobar i crear relacions socials reals crec que és la diferència més gran entre les xarxes socials federades, les de veritat, i les xarxes privatives. A feisruc per exemple, seguia a gent a la que coneixia però amb la que en la vida real no tenia ganes de compartir res. Aquí he trobat gent a la que no coneixia i amb la que compartir moltes coses en xarxa o en la vida de carrer (per no dir-li real, que al final la de la xarxa també és real). Aquesta crec que és una diferència que no tenim prou en compte a l'hora de "vendre" les nostres xarxes. Però crec que sempre que en parlem aquest ambient que propicia relacions socials s'hauria de comentar. Si bé és cert que aquest ambient ha semblat perillar en algunes de les onades que hem patit últimament.
Però he dit que parlava de mi i no de xarxes, així que com dirien els francesos: revenons à nos moutons.

Fa res vaig dir adéu al meu compte a mastodont.cat ja que fa més d'un any que utilitzo quasi en exclusiva el compte en la meva instància autoallotjada de pleroma. I a més fa poc que m'he embarcat en un altre projecte, amb unes quantes de les persones tan maques que us comentava que he anat coneixent. Aquest projecte és barcelona.social.


Dels 12 anys que té aquest espai sembla que ja en fa 5 que hi sóc, i com veieu he anat variant molt els llocs en els que he estat. També la meva experiència en cada un dels llocs ha estat variada. I és aquesta diversitat la que en fa d'aquest un lloc molt especial, esperem que això no és perdi quan alguns dels protocols semblen voler menjar-se als altres o algunes instàncies semblen voler concentrar totes les usuàries.

Així que com si fos un avi amb una llarga vida, aquí us deixo la meva història per aquestes terres.

Llarga i diversa vida a la Fediverse!

Etiquetes: fediverse, diaspora, mastodon, pleroma, jo