La fedi fa anys
Avui fa 12 anys que la Fediverse va veure la llum, però no vinc aquí a parlar d'ella. Això ja ho han fet i ho faran d'altres, vinc a parlar de mi que al final això és el meu blog i faig el que em sembla :P. Així que avui la cosa va de la meva història per la fedi. (Sí sí ja pots deixar de llegir)
Aparentment jo vaig començar en el món de les xarxes socials federades l'abril de 2015, com a mínim aquesta és l'activitat més antiga que he trobat en el meu primer compte a Diaspora*. Perquè allà és on vaig començar, a Diaspora* que si comencem a diferenciar entre the Fediverse i the Federation aquest va al segon mentre que ara passo més temps en el primer, però he dit que parlava de mi i no de xarxes i protocols.
Com anava dient, fa uns 5 anys amb un altre paranoic de classe (estava jo a la uni) vam decidir que no teníem ganes d'haver de seguir l'actualitat del nostre grup classe per feisbuk i que Diaspora* ens agradava més. Total que ens vam fer el compte allà i vam aconseguir menjar el cap a unes quantes companyes de classe més. A Diaspora pots configurar la visibilitat en cercles així que tenir el cercle d'amistats, universitat, feina,... per anar separant era bastant útil. Així que al cap de poc ens passàvem deures i informacions rellevants del grup classe per Diaspora* entre els 10 o 15 que vam convèncer. Xifra que podria semblar ridícula si no tenim en compte que érem uns 20-25 a classe. Així que ni tan mal, vam rentar bastants cervells.
La meva estada a Diaspora* va anar de la mà de Framasoft ja que utilitzava la seva instància, framasphere. En aquells moments jo estava a França així que en totes les coses relacionades amb el programari lliure amb les que em trobava, per allà rondaven.
Aquesta història "d'èxit" va durar fins al final de curs, o potser un curs més. Però que ja fa anys que cap dels del grup classe, inclòs el que havia començat amb mi, fa ús del seu compte a les xarxes federades. De totes maneres jo encara conservo el compte aquest, nostàlgia suposo.
Després de l'etapa Diaspora* em va arribar per aquelles línies de temps que hi havia una nova cosa que anava agafant força, mastodon. Vaig veure que era bastant diferent a Diaspora*, ja que D* està més pensat per entrades més tipus blog, però que m'agradava prou. Així que aquest cop de la mà de la quadrature du net, si encara seguia per França, vaig començar la meva etapa a mastodon. Aprofito per dir que és molt recomanable la feina d'aquesta gent de la quadrature.
Total que vaig començar en aquesta xarxa, seguint a comptes com els de Framasoft, LQDN i gent que participava en els projectes, i poc a poc a gent que trobava interessant, però poca cosa. Després d'un temps, i mentre buscava a gent que parlés en català vaig acabar topant amb mastodont.cat. I allà vaig començar a trobar gent molt interessant amb la que compartir.
De tota aquesta gent amb la que compartia virtualment he anat trobant-me amb moltes d'elles en la vida real, i de relacions virtuals he acabat amb relacions socials reals i amb amics i amigues amb les que iniciar nous projectes. Un dels primers projectes en el que vaig participar i encara participo és Confederac.io.
El fet aquest de poder trobar i crear relacions socials reals crec que és la diferència més gran entre les xarxes socials federades, les de veritat, i les xarxes privatives. A feisruc per exemple, seguia a gent a la que coneixia però amb la que en la vida real no tenia ganes de compartir res. Aquí he trobat gent a la que no coneixia i amb la que compartir moltes coses en xarxa o en la vida de carrer (per no dir-li real, que al final la de la xarxa també és real). Aquesta crec que és una diferència que no tenim prou en compte a l'hora de "vendre" les nostres xarxes. Però crec que sempre que en parlem aquest ambient que propicia relacions socials s'hauria de comentar. Si bé és cert que aquest ambient ha semblat perillar en algunes de les onades que hem patit últimament.
Però he dit que parlava de mi i no de xarxes, així que com dirien els francesos: revenons à nos moutons.
Fa res vaig dir adéu al meu compte a mastodont.cat ja que fa més d'un any que utilitzo quasi en exclusiva el compte en la meva instància autoallotjada de pleroma. I a més fa poc que m'he embarcat en un altre projecte, amb unes quantes de les persones tan maques que us comentava que he anat coneixent. Aquest projecte és barcelona.social.
Dels 12 anys que té aquest espai sembla que ja en fa 5 que hi sóc, i com veieu he anat variant molt els llocs en els que he estat. També la meva experiència en cada un dels llocs ha estat variada. I és aquesta diversitat la que en fa d'aquest un lloc molt especial, esperem que això no és perdi quan alguns dels protocols semblen voler menjar-se als altres o algunes instàncies semblen voler concentrar totes les usuàries.
Així que com si fos un avi amb una llarga vida, aquí us deixo la meva història per aquestes terres.
Llarga i diversa vida a la Fediverse!